Repte 1: El color de les excrecions dels cargols pot variar segons el que mengen?

Estudi d'observació i documentació de cinc cargols al llarg d'una setmana amb la Tania (del dimarts 11 de març fins el dimarts 18 de març).

El meu repte parteix d'un canvi en veure la realitat dels caragols i interessar-me per altres aspectes. En primer lloc, vaig pensar a realitzar una hipòtesi envers la mobilitat dels caragols, anotar quin és el temps mitjà que triguen els caragols a desplaçar-se en condicions controlades, si es desplacen millor quan han menjat o quan no, si els caragols més grans es desplacen més lentament que els petits, quina distància recorren en 1 minut, i entre d’altres, si el temps de desplaçament varia si el caragol està en una zona amb obstacles o sense, és a dir, si els caragols triguen més temps si han d'evitar obstacles com pedres o plantes. Però en arribar a casa, preparar el seu hàbitat i posar-los de menjar diverses hortalisses, l'endemà al matí vaig observar que els seus excrements eren de diversos colors, fet que em va sorprendre i pel qual vaig decidir canviar el meu repte a: El color de les excrecions dels caragols pot variar segons el que mengen?

El repte parteix de l’estada dels caragols amb mi el primer dia d’observació. Tenim un total de 5 caragols de diferents mides i diferents colors de teixits tous (verdós, groguenc, blavós, grisenc, etc.), quelcom que em fa pensar que tenen diferents edats, i, que per tant, es troben en diferents punts de desenvolupament i necessitats. En aquest sentit, trobem que al llarg de la primera setmana, he pogut, primerament, observar com és cadascun d’aquests caragols: Uns més actius que d’altres, altres més glotons, altres més tranquils, etc. Seguidament, la forma en la qual es mouen, podent observar així com és el seu cos, el qual està format, entre d'altres, per la massa visceral i el peu, i com aquest es desplaça mitjançant les petites “onades” que realitza la seva superfície per desplaçar-se. També com és el seu cap compost per tentacles i ulls (que tot i que els permeten veure, tenen una visió limitada) els quals els ajuden a desplaçar-se mitjançant la sensorialitat. Altrament, com mengen gràcies a la seva ràdula i el petit soroll que fan. I, entre d’altres, i pel qual em vaig decidir, com són els seus excrements, i conseqüentment per on surten aquests. 

Focalitzant-nos en el repte en si mateix i tornant a recordar el punt d’incís que em va generar el canvi d’aquest, en observar que les següents hortalisses que els hi vaig facilitar: Pastanaga, enciam i tomàquets, van influir en el color dels excrements, vaig decidir-me en observar durant cada dia un tipus d’hortalissa diferent. Cal esmentar que durant el llarg de la setmana en que els cargols han estat amb mi, he realitzat el mateix repte, però, que concretament, m'he pogut fixar en detall en els següents quatre dies. Així doncs, els fets van ser els següents:

Dimecres 12 de març vaig observar la diversitat de colors d’excrements segons el menjar que havien tastat el dia anterior, doncs eren de color predominant taronja i vermell, i verd barrejat amb aquests. 

Dijous 13 de març vaig observar com ja l'enciam havia fet efecte en el color dels seus excrements, i com ja el vermell del tomàquet havia desaparegut a causa de la manca d’aquesta hortalissa en la seva dieta, i el taronja seguia per la pastanaga del dia anterior.

Divendres 14 de març vaig poder observar i acabar de confirmar com segons el que mengen els caragols tenen uns excrements d’un color o d’un altre. Per tant, vaig observar com el vermell del tomàquet predominava i com el verd de l’enciam del dia anterior encara estava dins el sistema digestiu dels caragols. 

Dissabte 15 de març vaig poder observar com la manca del tomàquet i l’única hortalissa present, la pastanaga, va influenciar el color dels excrements dels caragols. A més a més, la manera en menjar aquesta hortalissa realitzant cercles en la seva superfície. 

  

Finalment, dur a terme aquest repte a banda de permetre'm indagar envers els colors dels excrements dels caragols i com el que mengen ho influencia, m’ha permès ampliar també altres aspectes que engloben a aquest ésser viu com: Com són, com funcionen, quines parts del cos tenen, com és la seva dieta, que necessiten per viure, com mengen i per on extreuen els seus excrements entre d'altres. Tot un procés científic! A més a més, he tingut l'oportunitat de cuidar aquests éssers vius i compartir la setmana amb ells, deixant-los fora del seu "hàbitat" perquè se sentissin més lliures, netejant-los cada dia i la seva "casa" també, netejant i tallant el seu menjar, etc. dedicant-los així el meu temps i la meva estima. També, he pogut vivenciar la pèrdua d'un d'ells... El dia en què li havia de donar a la meva companya els cargols, en aixecar-me al matí, un d'aquest estava mort... De tots, era el que sempre estava més dins la seva closca, i molt quiet i tranquil... El trobarem a faltar!

Tania                                                                                                                           18/03/2025