Repte 2: El viatge dels cargols amb l'Alba!

Repte 2: En quin moment del dia són més actius els cargols?

Estudi d'observació i documentació de quatre cargols al llarg d'una setmana amb l'Alba (del dimarts 18 de març fins el dimarts 25 de març).

Aquesta setmana he tingut l’oportunitat de gaudir de la cura i l’estima d’uns companys ben especials: els cargols. Durant set dies, els he cuidat i observat de ben a prop, descobrint com es mouen, què mengen i com interactuen amb el seu entorn. A més a més, durant aquests dies he pogut indagar envers diferents reptes que em volia plantejar davant l’observació i la cura dels cargols, com ara: on tenen els ulls els cargols? ¿Es mouen en línia recta?¿Si els donem la volta, són capaços de posar-se rectes sols?

Per tant, partint d’aquestes hipòtesis vaig decidir començar a jugar i interactuar amb ells. El primer dia, els vaig portar a visitar els infants de la meva escola bressol. Els nens i nenes estaven entusiasmats! Quan els van veure, els van tocar, els van donar menjar i molts d’ells li van cantar la cançó del cargol treu banya: 

Cargol treu banya,

puja a la muntanya.

Cargol treu vi,

puja al muntanyí.

A més a més, ells també es van començar a fer moltes preguntes: Què mengen? Com mengen? Mosseguen?

Aprofitant que estàvem treballant les parts del cos, vam veure que els cargols tenien una closca, unes banyes i una boca.

Però, i els ulls? Els infants estaven molt encuriosits i ens vam fixar en les seves petites antenes, preguntant-nos què hi

havia a la punta. 

A partir d’aquesta observació, va sorgir un dels meus reptes de la setmana: com veuen els cargols? Llavors, a través de l’observació, em vaig adonar que els seus ulls són diferents dels nostres i que estan situats als extrems de les seves antenes. Això, em va portar a fer-me noves preguntes: Poden veure bé? Detecten la llum? 

D’aquesta manera, vaig posar els cargols en una superfície plana i els vaig acostar una llanterna. Així mateix, davant d’aquesta situació, vaig observar que els cargols retreien les seves antenes quan els hi acostaves la llum. Per tant, aquest fet em va ajudar a descobrir com utilitzen els seus ulls i com detecten la llum. 

Tot seguit, el segon dia vam anar a l’escola Centre d’Estudis Mollet, on faig el menjador amb els grups d’I4 i I5. Llavors, aprofitant que era un dia plujós i no podíem sortir al pati, els vaig ensenyar els cargols de ben a prop. 

Primer, vam dedicar una estona a mirar com es movien, com treien i amagaven les seves antenes i com deixaven la seva bava per allò per on passaven. També, vam parlar del que menjaven, destacant així la pastanaga, l’enciam i el tomàquet. 

Després d’aquesta observació, els infants van voler fer dibuixos pels cargols. Llavors, amb un paper i llapis de colors, van plasmar allò que més els havia cridat l’atenció. Alguns van dibuixar la seva closca amb espiral i d’altres van voler representar tot el seu hàbitat. 

Durant els últims dies de la meva estada amb els cargols, vaig decidir observar un nou repte: si girem els cargols panxa enlaire, són capaços de posar-se bé per si sols? 

Per comprovar-ho, vaig col·locar els cargols  suaument cap per amunt sobre una superfície plana i vaig analitzar com reaccionaven. D’aquesta manera, vaig poder observar que al principi semblava que es quedaven quiets, però al cap de pocs segons començaven a moure’s lentament, buscant suport amb el seu cos i les antenes. 

Així doncs, també vaig observar com arquejaven el seu cos i feien força per aconseguir girar-se de nou. Alguns van trigar més que d’altres, però tots ho van aconseguir!

Finalment, després d’haver gaudit d’aquests dies amb els cargols, puc destacar que aquesta experiència m’ha ajudat a conèixer com són aquests éssers vius, què mengen, com es despalcen i com intreractuen. A més a més, he tingut l’oportunitat d’observar alguns dels seus canvis, ja que quan van arribar a casa meva eren més petits i ara que marxen sembla que han menjat molt perquè estan molt més grans. 

Per tant, gràcies a aquesta oportunitat he pogut cuidar i establir vincle amb aquests animals. A més, els he pogut deixar fora del seu hàbitat, passejant pel meu patí, perquè poguessin moure’s millor i respirar molt més aire. Ha estat una experiència molt enriquidora i significativa per a mi! Us trobaré molt a faltar!💗

Alba                                                                                                                          25/03/2025